El meu poble per als infants

Dissabte passat, vaig anar d'excursió a la muntanya del meu poble, això em va fer reflexionar molt sobre el temps d'oci dels nens que viuen al meu poble.

Primer us vull fer una petita introducció del meu poble.

 Begues és un municipi de la comarca del Baix Llobregat (Barcelona). La població és de 6.502 habitants. Està situat a uns 400 metres d´altitud, en el sud-oest de la comarca, i una part molt important del Parc del Garraf es troba en el nostre terme, incloent els pics de Montau (658m) i de la Morella (594m). Begues està connectat amb Avinyonet del Penedès i amb Gavà per una carretera comarcal. És el municipi amb més extensió del Baix Llobregat.

D’acord amb les excavacions de la cova de Can Sadurní, la història de l’ocupació humana a Begues comença fa almenys 11.000 anys, amb els caçadors-recol·lectors de l’Epipaleolític. Fa uns 7.000 anys van començar a fer de pagesos i pastors, però els beguetans del Neolític encara vivien en coves i cabanes. No va ser fins fa uns 2.500 anys que van construir al Puig Castellar el primer poblat de pedra. Els romans, que van arribar a les nostres terres fa poc més de dos mil anys, van acabar amb la cultura autòctona dels ibers. No sabem exactament què van fer a Begues ni els romans ni els visigots que els van seguir durant els 7 primers segles de la nostra era, però el camí ral de Barcelona a Tarragona per Sant Boi, Sant Climent, Begues, Olesa i Vilafranca podria ser obra dels primers.

L’entorn del meu poble és forestal, hi ha molta muntanya just al costat dels habitatges. Jo dissabte vaig pujar al Montau, la muntanya més coneguda del poble. Vaig estar pensant sobre el tresor que tenien els nens del poble tant a l’abast, és a dir, la natura. Però em pregunto, l’aprofiten tant com ho haurien de fer? Aprendre a través del nostre entorn és un gran privilegi, i a l’hora molt enriquidor. Quants nens a la sortida de l’escola van a la muntanya en comptes d’anar al parc just al costat de l’escola? Per comoditat, els pares fan servir el bosc com a eina d’aprenentatge?

Tinc els meus dubtes, anys enrere a ara el poble ha canviat molt i la gent encara més. Les costums s’han perdut i anar a passar la tarda a la muntanya amb els pares s¡’ha tornat un dia especial, un diumenge cada tres mesos quan els pares no estan cansats.

Penso que ja que això no és possible, l’escola ho hauria de fomentar.

Per què no fer més activitats a l’aire lliure quan l’escola està tocant a un petit bosc?

La comoditat de no moure’ns de no desplaçar-nos fa que no sapiguem apreciar el que tenim i que no ho aprofitem.

Jo m'estimo molt el meu poble, des de petita,  sempre que puc participo en activitats en les que aproftiem el nostre entorn tant bonic per crèixer amb ell.