Recordo els professors que eren clars, organitzats, els que valoraven la meva feina. Recordo moments de llibertat, crec que és molt important donar llibertat dins del que es pot a l’escola.
També recordo els elogis, de professors, de forma pública, no recordo cap de forma individualitzada. En aquest sentit crec que és molt important el reconeixement cap als infants, i que elogiar en el moment i algo en concret i precís pot marcar molt en un àmbit motivacional. Pot arribar a motivar aquell infant, en l’aspecte elogiat, d’una forma increïble. També penso que és un recurs que s’ha d’anar amb compte, la clau estar en saber el “què” i “com” fer-ho, perquè per massa o per fer-ho en un moment inoportú crec que pot portar conseqüències negatives.
Recordo els professors per la seva implicació a la feina. En aquest sentit, em fa reflexionar sobre que la tasca de ser mestre, és molt important i implica molta responsabilitat, probablement més de la que imagino . Si vull arribar al meu objectiu haig de prendre consciència d’això, i esforçar-me per la meva feina i això automàticament queda refelexat a les classes dia a dia.
Un altre aspecte, que destacaria per al meu futur, és que considero molt important conèixer l’historia de cada nen. Potser en els exemples i experiències, no ho he explicat, però recordo moments en que els professors sabent el rerefons dels problemes personals de cada infant, podien resoldre amb molta més facilitat un problema. És un aspecte, que potser no recordo però que amb el temps m’he n’he adonat que es primordial.
Conèixer la vida i la situació fora de l’escola, ajuda a comprendre, a saber actuar i també a tenir més sensibilitat cap aquell infant.
Tanmateix, això comporta una relació amb l’exterior, és a dir amb els pares, i jo he tingut sort en aquest sentit. L’escola en la que jo anava era molt familiar, aleshores el meu poble era de 4.000 habitants i era una escola d’una línia de 11 alumnes a cada classe al cicle infantil, al cicle inicial arribava als 20 i al cicle superior als 25. Els professors eren del mateix poble, menys algun. I els meus pares tenien molt bona relació amb ells. Crec que potser es podia considerar una escola rural en el seu temps, però ja fa anys que ha canviat molt i que ha incrementat tot.
Per últim, considero important destacar que recordo molts moments amb els meus amics de l’escola. Per conseqüència, podria dir, que és importantissim i essencial intentar motivar als infants per aquest sentit, fer més activitats en grup, que es creïn lligams més forts, i que es donin més situacions d’aprenentatge entre companys crec que seria una bona forma per ensenyar.
Sé que només he assenyalat coses bones, casi bé totes les experiències ho van ser, menys el cas d’aquella mestra, la de castellà. L’únic i important que puc extreure, és que sense tenir aquesta aptitud que he descrit anteriorment, sent una persona pacient, bona, amable, simpàtica, bromista, flexible, etc. El que es pot aconseguir és que et recordin per la teva amargura, però no ensenyaràs res de profit a nens innocents dels desastres de la teva vida. Els problemes que poden sorgir al llarg de la vida, s’hauran de deixar a la porta, perquè els infants mereixen el millor de tu. Però, crec que no es gens difícil fer-ho, ja que ells t’ensenyen a que no només els has de deixar a la porta de la classe, sinó tancar-los amb clau a un altre lloc perquè no tenen la importància que probablement li donarem. Això, també ho vaig viure els sis mesos que vaig estar fent pràctiques a una llar d’infants, on m’era impossible pensar en els problemes de la meva vida, quan tenia que ser sol·lícita, amb els nens que necessitaven de mi, per resoldre els seus petits, grans, problemes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario