Primer dia, després de ser alumne passar a l’altre banda

Avui he entrat per primer cop, de 9 a 5 de la tarda, a una classe de 3er de primària després de onze anys que jo vaig passar per allà.

He sapigut des del moment en que me trobat davant la pissarra mirant als nens, que aquest era el lloc en que volia estar a les 9 del matí cada dia a la meva vida. Entre ells, donant el bon dia i desitjant el millor per el dia a dia, i motivant a cada un d’ells per un nou repte diari.

La meva classe era 3er, de l’escola Nausica, una escola petita i molt familiar, situada a una antiga casa que fa que l’ambient sigui molt càlid i acollidor. Igual que te aquest avantatge, també té l’inconvenient de que els espais són molt petits, i això provoca certes actituds dels nens. En aquella classe petita, hi havia 25 nens, d’entre 7 i 8 anys.

M’he sentit nerviosa, però a la vegada no m’ho podia creure, després de tant pensar com seria aquest dia ha sigut totalment normal i com si ho hagués fet tota la vida, semblava que no seria gens difícil, però més tard m’he n’he adonat que realment cada ú dels 25 era totalment diferent, amb interessos diferents, amb actituds, aptituds, capacitats, trets personals i vides familiars totalment diferents, les quals cada una d’aquestes coses el fa especial.

M’han entrat ganes de conèixer el perquè un era així o aixà, perquè li passava això o lo altre, però no es pot pretendre que el dia 12 de setembre coneguis a cada un d’ells.

La meva estada allà serà curta, però suficient per deixar-me aquest gust a la boca, i tenir unes ganes increïbles de poder acabar en  4 anys  la carrera i poder  fer el que aquest any he començat, ser mestra.