Jean – Jacques Rousseau

 (1712 -1778)

Fent el diàri d'historia de l'educació, he estat llegint fragments de l'Emili, una de les obres més importants de Rousseau. M'ha agradat molt i per això us explicaré qui era aquest gran pedagog i us copiaré alguns dels fragments que m'han agradat més.

Rousseau va ser un pedagog amb mala sort a la seva època ja que no van acceptar moltes de les seves teories per la manera com entenia l’evolució d’aprenentatge d’un infant.

Aquesta no acceptació va provenir de  la seva obra “l’Emili” estructurada en cinc llibres dels quals he extret les meves opinions respecte aquest gran pedagog.

Rousseau ens fa entendre que el creixement de l’infant ha de ser natural i no condicionat per fonts externes, ja que cada etapa del creixement del nen està estructurada amb diferents tipus d’aprenentatge.

Rousseau deia que en l’educació s’han de respectar totalment les etapes del infant i fins que no estan totes superades no hi ha d’haver contacte amb la societat. Penso que aquesta educació seria molt bona si no hi hagués la societat actual, ja que realitzar això és impossible avui dia, també penso que seria bo fins a un cert temps no fins als 12 anys que ell deia.

Per altre banda, penso que el mètode que proposa de no negar que facin o deixin de fer, sinó simplement treure del seu abast allò que no volem que facin, per així no poder-ho fer. És una tècnica boníssima que crec que seria mot profitosa.

Tanmateix, les idees de Rousseau són molt progressives, ja que vol una educació inductiva, que el nen toqui i després descobreixi, que hi estaria molt d’acord.  

Voldria destacar més d’un fragment interessant de l’Emili, ja que un de sol, em quedaria curta. Realment vaig entendre a Rousseau quan vaig llegir 5 pàgines de la seva gran obra. Uns dels fragments que em van agradar molt de “l’Emili” són aquests:

“Tindrem doctors joves i nens vells. La infantesa té maneres de veure, de pensar, de sentir, que li són pròpies.”

“No doneu al vostre deixeble cap mena de lliçó verbal: només n’ha de rebre de l’experiència: no li apliqueu cap mena de càstig, perquè no sap que és ser culpable: no l’obligueu mai a demanar perdó, perquè no sap que és ofendre.”

“No pas a ensenyar la virtut i la veritat, sinó a preservar el cor del vici i l’esperit de l’error.”

“Sigueu raonables, i no raoneu mai amb el deixeble”

“Deixeu que la infància maduri en els infants”

“vosaltres ensenyeu ciència enhorabona, jo m’ocupo de l’instrument necessari per adquirir-la”

“Aicí com tot el que entra en l’enteniment humà hi arriba pels sentits, així també la primera raó de l’home és una raó sensitiva; és aquesta raó la que serveix de base a la raó intel·lectual: els nostres primers mestres de filosofia són els peus, les mans, els ulls. Substituir tot això per llibres no és pas ensenyar-nos a raonar, és ensenyar-nos a utilitzar la raó dels altres; és ensenyar-nos a creure molt , i a no saber res.

I per últim: “ Recordeu que abans de gosar emprendre la tasca de formar un home, cal haver-se fet home un mateix.”

Cada cop que llegeixo el text trobo més fantàstics fragments i els he hagut de posar, no em semblaven uns més importants que d’altres.

Aquest ha sigut un autor que m’ha agradat molt, perquè diu coses que crec que són molt útils i a vegades aquí poc treballades, i penso que es important fer cas sobretot quan ens parla que hem de fer que el nen maduri amb el seu temps, que la infància l’han de passar i acabar ells no forçar les coses, i que s’han d’afavorir molt els sentits.