El primer pas :)

He donat el primer pas..

Fa olor a hivern, a torrons de Nadal, a neules i a polvorons, fa olor a llar de foc, he donat el primer pas.

Arriba Nadal i amb això el final del primer pas per començar a ser mestre. Arriba l’època d’exàmens d’avaluar allò que suposadament hem après, allò més teòric.

Però haig de dir, que amb cap examen avaluarà ningú el que realment he aprés i m’emporto des de setembre fins avui.

Són molts moments, molta gent nova, algunes futures amistats que hi veig, bons professors, i nous coneixements, nous projectes, noves emocions, molta esperança i ganes de voler ser.

Tot això són noves experiències, que m’han omplert i m’han fet veure, adonar-me,de qui sóc, d’on sóc, i cap a on vull anar.

He donat el primer pas, he començat, i avui sóc feliç.

L'escola inclusiva

Per què hem triat aquest tema en el treball d'identitat i territori?

Avui estic molt contenta, perquè per fi hem exposat el vídeo que feia tant de temps que portàvem treballant-hi. La idea va sorgir després d'una pluja d'idees feta el primer dia en que ens van proposar aquest treball, ja que estavem molt motivades per fer-lo! però la vam anar modificant de tal manera que ens va quedat el vídeo que us posaré seguidament:

 

Hem triat el tema d'escola inclusiva, perquè és un tema que com a futurs mestres ens toca d’aprop. Ens interessa molt i volem aprofundir sobre això per poder aplicar-ho en un futur a les nostres aules.  

Creiem que l’escola inclusiva a la societat actual i en el moment en el que estem no és una realitat, però que amb el temps potser ho podrà ser.

No es una realitat? Això seria un tema a debatre, potser per què no hi ha prous recursos econòmics necessaris? Per què no hi ha prous recursos humans? Per què les infraestructures i els espais no són els adequats?

Potser aquests motius fan alentir aquest procés, però no ho són tots. Un factor important on el professorat és clau és la conscienciació i la mentalitat de la societat envers l’escola inclusiva. Pensem que l’escola és un reflex de la societat, i que si aquesta fos inclusiva l’escola ho seria. Potser es l’hora del canvi i l’escola ha de ser capdavantera i ha de començar la inclusivitat.

Tractar la tolerància, el respecte, l’empatia, la solidaritat.

Bon Nadal i feliç any 2012!:)

                       foto: nit del 15 de desembre, cornellà.

L'andrea, la Blanca i Jo, la Vinyet! Us desitgem un bon nadal! a tota la classe i professors de Blanquerna!

Jugar a videojocs ajuda a prendre decisions ràpides

He trobat un article molt interessant que aposta que no tot és negatiu quan parlem de videojocs. 

Ara s'apropa Nadal, i fixan-me en tots els nens que conec, demanen més d'un i en molts casos més de dos videojocs, i la xifra espanta. Queda com lluny de la realitat que jo vaig viure, però el món a canviat i llegint aquest article del diari ARA, m'he n'he adonat que no tot es negatiu, i que alguns videojocs poden proporcionar altres habilitats que amb jocs de taula o jocs tradicionals són difícils d'aconseguir.

No tot el que envolta els videojocs és dolent. Cada vegada que el vostre fill s’hi entretingui penseu que també està adquirint noves habilitats. Investigadors de la Universitat de Rochester, a Nova York, han determinat que un tipus concret de videojocs, els de tiroteig, on els jugadors han d’improvisar davant l’aparició de nous reptes, ajuden als seus usuaris a prendre decisions més de pressa i amb més efectivitat. I és que, els que habitualment hi juguen, desenvolupen una millor percepció del que passa al seu voltant.

Com van fer l’experiment?

Els responsables de la investigació van sotmetre a una colla de joves d’entre 18 i 25 anys, que no eren jugadors habituals de videojocs, a una prova. Els van dividir en dos grups. Un va passar-se 50 hores jugant als videojocs Call of Duty 2 i Unreal Tournament. El segon grup va estar jugant als Sims 2. Els jvoes van ser sotmesos a una sèrie de proves senzilles que els obligaven a decidir-se de manera ràpida. Els dos grups van assolir el mateix número d’encerts però els del primer grup, que havien jugat amb jocs d’acció, van respondre un 25% més de pressa.

L’estudi va ser publicat a la revista Current Biology

Eines per a la detecció en la dislèxia

Noves eines per a la detecció i actuació en la dislèxia

ARA, dimecres, 2/11/2011

 

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha presentat les eines per a la detecció i actuació en la dislèxia. Es tracta d’un document elaborat i publicat amb la col·laboració del Col·legi de Logopedes de Cataluny que preveu la detecció precoç dels casos d’alumnat amb dislèxia i la promoció de la seva atenció. Aquesta iniciativa s’emmarca en la lluita contra el fracàs escolar, un pla que marca com a un dels objectius la detecció precoç de les necessitats i mancances educatives. Els primers símptomes relacionats amb la dislèxia apareixen als 2 anys i associats a trastorns fonològics, que es mostren com una mala vocalització. Segons estudis recents la dislèxia afecta entre un 4 i un 10% d’alumnes, però una bona actuació pedagògica pot ser fonamental per tractar la dislèxia.

Rosa Sensat i Vila

Avui a la classe d’Historia de l’educació, hem treballat Rosa Sensat, sempre havia escoltat a palrar dels cursos de Rosa Sensat peròno sabia ni qui era ni que havia fet a la vida d’important per recordar-la així. 

Per aquest motiu us deixo la vida d'aquesta mestre que és d'admirar. 

Rosa Sensat i Vila (El Masnou, 1873 - Barcelona, 1961) va ser una mestra que contribuí al desenvolupament de l'escola pública catalana durant el primer terç del segle XX.

Va estudiar magisteri a Barcelona i a la Escuela Central de Magisterio de Madrid. La seva inquietud per aprendre la va portar a estudiar posteriorment a l'Institut Rousseau de Ginebra i a conèixer de prop les noves propostes pedagògiques en diverses escoles europees.

Al 1900 va guanyar les oposicions de Labors i la van destinar a Alacant. Es casà al 1903 amb David Ferrer amb qui s'instal·la definitivament a Barcelona. El 1904 va néixer la seva filla Àngels.

Desenvolupà una gran tasca divulgadora dels nous corrents educatius i la seva gran capacitat organitzadora la van portar a ser la primera directora de l'Escola de Bosc, a la secció de nenes, càrrec que ocupà entre 1914 i 1930. Posteriorment, des de 1930 fins al 1939, va ser-ho del Grup Escolar Milà i Fontanals del Patronat Escolar. Trasbalsada pel desenvolupament de la guerra i l'arribada del franquisme, la van jubilar al 1939.

Al 1921 va rebre l'encàrrec de dissenyar el pla d'estudis de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i estableix un programa força ampli per les dones obreres i les de classe mitjana. La seva activitat es concretà també en diversos cursos i conferències als estudis normals de la Mancomunitat, a les escoles d'estiu i al mateix Institut de la Dona. Participà en importants congressos com el I Congrés Nacional d'Ensenyament Primari a Barcelona (1909), el III Congrés Internacional d'Enseignement Menager, a París (1922), i al Congrés des Écoles Nouvelles, a Niça (1932).

El reconeixement a la seva tasca portà a un col·lectiu de mestres a fundar el 1965 l'Escola de Mestres Rosa Sensat.

"Un mètode perillós" la pel·lícula

Aquest és el tràiler de la pel·lícula que acabo d’anar a veure els cines de l’Splau, el nou centre comercial de Cornellà. Hi he anat amb 3 companys de classe, i havíem reservat unes butaques especials que hi ha als nous cines HD Full, que es pugen els peus i s’estirà l’esquena.

Hem arribat a l’hora, i després de intentar saber el perquè les butaques que havíem reservat estaven ocupades, després de parlar amb la gent que estava allí asseguda i sense entendre la situació després d’un quart d’hora ens en hem adonat que ens havíem equivocat de sala. Ha sigut realment divertit, no tant com la pel·lícula. (jajaja)

La pel·lícula està bastant bé, potser una bona pel·lícula per mirar un diumenge a la tarda a casa al sofà on es poden veure els principis de la psicoanàlisis en la seva època.

Aquí us deixo la sinopsi, de la pel·lícula.  

Un método peligroso

Estreno: 25 de noviembre de 2011

Sinopsis

En vísperas de la I Guerra Mundial, las bulliciosas calles de Zúrich y Viena sirven de marco para una oscura historia con trasfondo sexual e intelectual.Zúrich, 1904. El psiquiatra Carl Jung, de 29 años, está empezando su carrera profesional y vive en el hospital Burghölzli con sus esposa embarazada. Jung ensaya el tratamiento experimental inventado por Freud, el psicoanálisis o 'curación por la palabra', como también se conocía entonces, con Sabina Spielrein, una paciente de 18 años. Sabina es una joven rusa, muy culta, que habla alemán a la perfección, con un diagnósticode histeria que puede llegar a la violencia. En sus conversaciones con Jung, revela haber tenido una infancia plagada de humillaciones y palizas que le infligía un padre autoritario. El psicoanálisis no tarda en sacar a la luz un inquietante elementosexual en su disfunción, apoyando la teoría de Freud que relaciona la sexualidad con los desórdenes emocionales.Jung y Freud traban amistad a través de un intercambio epistolar acerca de Sabina, y su primera reunión solo puede describirse como maratoniana. A la vez que la relación entre los dos psiquiatras se estrecha, Freud ve en Jung a su heredero intelectual, también lo hace la relación entre Jung y Sabina, una mujer brillante a pesar de su enfermedad. El tratamiento tiene éxito y Sabina decide convertirse en psiquiatra con elapoyo de Jung.

L'educació..

Avui vull fer un recull de totes les frases de grans persones he sentit durant aquest semestre, o altres que l’any passat durant el cicle superior d'educació infantil vaig sentir. 

El maestro que intenta enseñar sin inspirar en el alumno el deseo de aprender está tratando de forjar un hierro frío. (Horace Mann 1796-1859)

Con mis maestros he aprendido mucho; con mis colegas, más; con mis alumnos todavía más.

Proverbi Hindú

Donde hay educación no hay distinción de clases.

Confucio (551 AC-478 AC) Filósofo chino.

Excelente maestro es aquel que, enseñando poco, hace nacer en el alumno un deseo grande de aprender.

Arturo Graf (1848-1913) Escritor y poeta italiano.

Quien volviendo a hacer el camino viejo aprende el nuevo, puede considerarse un maestro.

Confucio (551 AC-478 AC) Filósofo chino.

Si das pescado a un hombre hambriento, le nutres una jornada. Si le enseñas a pescar, le nutrirás toda la vida.

Lao-tsé (570 aC-490 aC) Filósofo chino.

Siempre que enseñes, enseña a la vez a dudar de lo que enseñas.

José Ortega i Gasset

Hay dos tipos de educación, la que te enseña a ganarte la vida y la que te enseña a vivir.

Anthony de Mello

No podemos ayudar a otro a subir una montaña sin acercarnos a la cima nosotros mismos.

General H. Norman Schwarzkopf

 

 

Llegin el diàri que em van donar el tren..

Avui vull destacar una notícia que vaig llegir al diàri 20 minuts, al tren l'altre dia, he buscat la notícia per internet i m'agradaria enganxar-la al meu blog per pensar-hi.

La 'nomofobia': enfermos por la dependencia del móvil

Los adolescentes adictos a las nuevas tecnologías se vuelven más ariscos y ansiosos.
REDACCIÓN HO / ABC.- La nomofobia, el miedo irracional a no llevar el teléfono móvil encima, es la última de las enfermedades provocadas por las nuevas tecnologías.
Salir a la calle sin móvil puede crear inestabilidad, agresividad y dificultades de concentración, indican los expertos. Los primeros estudios revelan que la nomofobia afecta al 53 % de los usuarios de teléfonos móviles.
La patología afecta más al sector masculino que al femenino.
De entre las mujeres, un 48 % experimenta ansiedad cuando les queda poca batería o cobertura, mientras que este sentimiento se da en el 58 % de los hombres encuestados.
Consejos para tratar la dependencia en los adolescentes
Juan Manuel Romero ha dado algunos consejos a los padres para intentar prevenir la adicción digital en sus hijos. Por ejemplo, evitar que tengan conexión a la red desde su habitación y establecer unos horarios para un uso correcto de las tecnologías.
"Los chicos deben entender que la noche es para dormir, y el móvil debe estar apagado, del mismo modo que el momento de la cena es para comer, y no para chatear", explica Romero.
A los padres que detecten que sus hijos son adictos a la red les aconseja que acudan lo antes posible a un psiquiatra o un psicólogo para corregir pronto el problema.
Romero ha recordado que los adolescentes tienen una personalidad poco definida aún y se puede ver alterada con un uso equivocado de las nuevas tecnologías; por ello, considera trascendental que su desarrollo mental y emotivo sea lo más sano posible.
Entre los motivos que llevan al adolescente a las redes sociales, se ha destacado el deseo de lo nuevo, y de escapar del anonimato para integrarse en un grupo, aunque virtual, con muchos amigos, pese a que, en muchos casos, nunca se lleguen a conocer físicamente.
Las relaciones personales convencionales y el modo tradicional de entender la comunicación están cambiando en la red, que, según Mur, a menudo se convierte para el adolescente en ese "refugio cálido donde esconderse ante el dolor o el mundo, si no les satisface"