Fa
olor a hivern, a torrons de Nadal, a neules i a polvorons, fa olor a llar de
foc, he donat el primer pas.
Arriba Nadal i amb això el
final del primer pas per començar a ser mestre. Arriba l’època d’exàmens d’avaluar
allò que suposadament hem après, allò més teòric.
Però haig de dir, que amb cap
examen avaluarà ningú el que realment he aprés i m’emporto des de setembre fins
avui.
Són molts moments, molta gent
nova, algunes futures amistats que hi veig, bons professors, i nous
coneixements, nous projectes, noves emocions, molta esperança i ganes de voler
ser.
Tot això són
noves experiències, que m’han omplert i m’han fet veure, adonar-me,de qui sóc,
d’on sóc, i cap a on vull anar.
He donat el
primer pas, he començat, i avui sóc feliç.
Per què hem triat aquest tema en el treball
d'identitat i territori?
Avui estic molt contenta, perquè per fi hem
exposat el vídeo que feia tant de temps que portàvem treballant-hi. La idea va
sorgir després d'una pluja d'idees feta el primer dia en que ens van proposar aquest
treball, ja que estavem molt motivades per fer-lo! però la vam anar modificant de tal manera que ens va quedat el vídeo
que us posaré seguidament:
Hem triat el tema d'escola inclusiva, perquè
és un tema que com a futurs mestres ens toca d’aprop. Ens interessa molt i
volem aprofundir sobre això per poder aplicar-ho en un futur a les nostres
aules.
Creiem que l’escola inclusiva a la societat actual
i en el moment en el que estem no és una realitat, però que amb el temps potser
ho podrà ser.
No es una realitat? Això seria un tema a
debatre, potser per què no hi ha prous recursos econòmics necessaris? Per què
no hi ha prous recursos humans? Per què les infraestructures i els espais no
són els adequats?
Potser aquests motius fan alentir aquest
procés, però no ho són tots. Un factor important on el professorat és clau és
la conscienciació i la mentalitat de la societat envers l’escola inclusiva. Pensem
que l’escola és un reflex de la societat, i que si aquesta fos inclusiva l’escola
ho seria. Potser es l’hora del canvi i l’escola ha de ser capdavantera i ha de
començar la inclusivitat.
Tractar la tolerància, el respecte, l’empatia, la
solidaritat.
He trobat un article molt interessant que aposta que no tot és negatiu quan parlem de videojocs.
Ara s'apropa Nadal, i fixan-me en tots els nens que conec, demanen més d'un i en molts casos més de dos videojocs, i la xifra espanta. Queda com lluny de la realitat que jo vaig viure, però el món a canviat i llegint aquest article del diari ARA, m'he n'he adonat que no tot es negatiu, i que alguns videojocs poden proporcionar altres habilitats que amb jocs de taula o jocs tradicionals són difícils d'aconseguir.
No
tot el que envolta els videojocs és dolent. Cada vegada que el vostre
fill s’hi entretingui penseu que també està adquirint noves habilitats.
Investigadors de la Universitat de Rochester, a Nova York, han
determinat que un tipus concret de videojocs, els de tiroteig, on els
jugadors han d’improvisar davant l’aparició de nous reptes, ajuden als
seus usuaris a prendre decisions més de pressa i amb més efectivitat. I
és que, els que habitualment hi juguen, desenvolupen una millor
percepció del que passa al seu voltant.
Com van fer l’experiment?
Els responsables de la investigació van sotmetre a una colla de joves
d’entre 18 i 25 anys, que no eren jugadors habituals de videojocs, a
una prova. Els van dividir en dos grups. Un va passar-se 50 hores jugant
als videojocs Call of Duty 2 i Unreal Tournament. El segon grup va
estar jugant als Sims 2. Els jvoes van ser sotmesos a una sèrie de
proves senzilles que els obligaven a decidir-se de manera ràpida. Els
dos grups van assolir el mateix número d’encerts però els del primer
grup, que havien jugat amb jocs d’acció, van respondre un 25% més de
pressa.
La
consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha presentat les eines per a la
detecció i actuació en la dislèxia. Es tracta d’un document elaborat i
publicat amb la col·laboració del Col·legi de Logopedes de Cataluny que
preveu la detecció precoç dels casos d’alumnat amb dislèxia i la
promoció de la seva atenció. Aquesta iniciativa s’emmarca en la lluita
contra el fracàs escolar, un pla que marca com a un dels objectius la
detecció precoç de les necessitats i mancances educatives. Els primers
símptomes relacionats amb la dislèxia apareixen als 2 anys i associats a
trastorns fonològics, que es mostren com una mala vocalització. Segons
estudis recents la dislèxia afecta entre un 4 i un 10% d’alumnes, però
una bona actuació pedagògica pot ser fonamental per tractar la dislèxia.
Avui a la classe d’Historia
de l’educació, hem treballat Rosa Sensat, sempre havia escoltat a palrar dels
cursos de Rosa Sensat peròno sabia ni qui era ni que havia fet a la vida d’important
per recordar-la així.
Per aquest motiu us deixo la vida d'aquesta mestre que és d'admirar.
Rosa Sensat i Vila (El Masnou,
1873 - Barcelona,
1961) va ser una mestra que
contribuí al desenvolupament de l'escola pública catalana durant el primer terç
del segle XX.
Va estudiar
magisteri a Barcelona i a la Escuela
Central de Magisterio de Madrid. La seva inquietud per aprendre la va portar a estudiar
posteriorment a l'Institut Rousseau de Ginebra
i a conèixer de prop les noves propostes pedagògiques en diverses escoles
europees.
Al 1900 va guanyar les
oposicions de Labors i la van destinar a Alacant.
Es casà al 1903
amb David Ferrer amb qui s'instal·la definitivament a Barcelona. El 1904 va
néixer la seva filla Àngels.
Desenvolupà
una gran tasca divulgadora dels nous corrents educatius i la seva gran
capacitat organitzadora la van portar a ser la primera directora de l'Escola de
Bosc, a la secció de nenes, càrrec que ocupà entre 1914 i 1930. Posteriorment, des
de 1930 fins al 1939,
va ser-ho del Grup Escolar Milà i Fontanals del Patronat Escolar. Trasbalsada
pel desenvolupament de la guerra i l'arribada del franquisme,
la van jubilar al 1939.
Al 1921 va rebre l'encàrrec
de dissenyar el pla d'estudis de l'Institut de
Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i estableix un programa
força ampli per les dones obreres i les de classe mitjana. La seva activitat es
concretà també en diversos cursos i conferències als estudis normals de la Mancomunitat, a les escoles d'estiu i al
mateix Institut de la Dona. Participà en importants congressos com el I Congrés Nacional d'Ensenyament Primari a
Barcelona (1909),
el III Congrés Internacional
d'Enseignement Menager, a París (1922), i al Congrés des Écoles Nouvelles, a Niça
(1932).
Aquest és el tràiler de la pel·lícula que
acabo d’anar a veure els cines de l’Splau, el nou centre comercial de Cornellà.
Hi he anat amb 3 companys de classe, i havíem reservat unes butaques especials
que hi ha als nous cines HD Full, que es pugen els peus i s’estirà l’esquena.
Hem arribat a l’hora, i després de intentar
saber el perquè les butaques que havíem reservat estaven ocupades, després de
parlar amb la gent que estava allí asseguda i sense entendre la situació
després d’un quart d’hora ens en hem adonat que ens havíem equivocat de sala.
Ha sigut realment divertit, no tant com la pel·lícula. (jajaja)
La pel·lícula està bastant bé, potser una bona
pel·lícula per mirar un diumenge a la tarda a casa al sofà on es poden veure
els principis de la psicoanàlisis en la seva època.
Aquí us deixo la sinopsi, de la pel·lícula.
Un método peligroso
Estreno: 25 de noviembre de 2011
Sinopsis
En vísperas de la I Guerra Mundial, las bulliciosas calles de Zúrich y
Viena sirven de marco para una oscura historia con trasfondo sexual e
intelectual.Zúrich, 1904. El psiquiatra Carl Jung, de 29 años, está
empezando su carrera profesional y vive en el hospital Burghölzli con
sus esposa embarazada. Jung ensaya el tratamiento experimental inventado
por Freud, el psicoanálisis o 'curación por la palabra', como también
se conocía entonces, con Sabina Spielrein, una paciente de 18 años.
Sabina es una joven rusa, muy culta, que habla alemán a la perfección,
con un diagnósticode histeria que puede llegar a la violencia. En sus
conversaciones con Jung, revela haber tenido una infancia plagada de
humillaciones y palizas que le infligía un padre autoritario. El
psicoanálisis no tarda en sacar a la luz un inquietante elementosexual
en su disfunción, apoyando la teoría de Freud que relaciona la
sexualidad con los desórdenes emocionales.Jung y Freud traban amistad a
través de un intercambio epistolar acerca de Sabina, y su primera
reunión solo puede describirse como maratoniana. A la vez que la
relación entre los dos psiquiatras se estrecha, Freud ve en Jung a su
heredero intelectual, también lo hace la relación entre Jung y Sabina,
una mujer brillante a pesar de su enfermedad. El tratamiento tiene éxito
y Sabina decide convertirse en psiquiatra con elapoyo de Jung.
